Iñaki Basarrate Mariné

Aquesta entrada correspon al lliurament del Repte 2 de l’assignatura Tècniques de creativitat i innovació.

Bona tarda,

En aquesta nova entrada em disposo a fer un breu relat de la meva experiència personal amb l’assignatura de Recursos i Comunitats Digitals a mode de tancament d’aquesta mateixa.

D’entrada, he de reconèixer que a començaments de semestre creia, de la mateixa manera que molts companys, que aquesta assignatura seria bastant fàcil d’aprovar, cosa que va quedar desmentida una vegada va començar el seu seguiment. Un aspecte important que hauríem de ressaltar és que molts alumnes anem relativament poc preparats quan arriben a la universitat respecte als temes d’informàtica, ja que, en la majoria de les ocasions, l’ús dels ordinadors i tots el que els envolta es dóna per sabut.

A part de tot això, després de diversos mesos en contacte amb diverses eines que no havia fet servir anteriorment, puc dir que estic bastant satisfet amb el que he après. M’he defensat prou bé i he aconseguit solucionar els diversos problemes que m’han anat sorgint fent cerques a Google o inclús revisant els dubtes que els meus companys havien publicat al fòrum. De totes maneres, considero que la majoria d’eines que hem fet servir són molt intuïtives i molt útils quan es tracta de fer treballs en grup, ja que aquestes eines faciliten molt la comunicació.

Fer treballs en grup sempre és avantatjós, més quan el volum de treball és elevat, ja que amb un bon repartiment de les tasques, la càrrega de treball disminueix notablement. Pel que fa la comunicació amb els companys, considero que el fòrum de debat està bastant desfasat, ja que avui en dia és molt més còmode comunicar-se amb la resta a través d’aplicacions de missatgeria instantània, ja sigui a través de WhatsApp o els hangouts de Google.

Considero que he tingut sort en el fet que tots els integrants del meu grup, a mesura del possible, han fet la seva feina correctament i en el marge de dies que havíem establert, de manera que treballar de manera asíncrona no ha estat gens difícil. En general, si es porten les activitats al dia, és molt senzill seguir el ritme que toca.

Finalment, aquesta assignatura m’ha servit per descobrir noves eines de l’àmbit digital que em seran útils de cara al meu futur professional, he après a moure’m per internet amb més soltesa i finalment, a tindre empatia amb els meus companys alhora de fer correctament les feines marcades i ser puntual en les dates establertes.

 

Enllaços:

List.ly individual: https://list.ly/list/775v-iconografia-inclusiva-en-els-lavabos-publics

List.ly grupal: https://list.ly/l/75Br

Pinterest individual: https://www.pinterest.es/inaki_bm4

Pinterest grupal: https://pin.it/4tzcfl0

Site grupal: https://sites.google.com/uoc.edu/the-everyones/

Constantment estem cedint informació als navegadors, a la xarxa. Per començar, ja sabem que Google és el principal client dels anunciants, tenim present que cedeix la informació dels usuaris per tal que les companyies perfilin la seva publicitat digital i sabem que coneix els nostres hàbits de consum, les pàgines que ens agraden o el que seguim a les xarxes socials; i fins aquí podria semblar bastant inofensiu.

Malgrat això, on més informació personal cedim és a les xarxes socials i ho fem gairebé de manera totalment voluntària. De fet, quan he fet “egosurfing” i he cercat el meu nom a Google, la primera pàgina que m’ha sortit ha estat el meu perfil de Facebook, seguit del mateix de LinkedIn; per tant, hauríem d’anar en compte amb quina informació i quines parts de la nostra vida privada compartim en aquestes xarxes, ja que, com s’acostuma a dir, “internet ho guarda tot” i el dret a l’oblit està bastant restringit.

D’altra banda, l’internet i les xarxes socials han agafat molt de protagonisme en el món laboral i s’han convertit en un requisit indispensable per un desenvolupament correcte del nostre perfil professional, ja que en aquesta era de les noves tecnologies, si no ets visible a internet, no existeixes. Per aquest motiu, és important comptar amb una bona imatge en les diferents xarxes socials que disposem, ja que ens permetran contactar amb altres professionals del mateix sector, accedir a informació rellevant pel nostre desenvolupament i donar-nos a conèixer.

Avui en dia, encara existeixen moltes persones reticents a mostrar la seva cara en els seus perfils professionals, donar la seva opinió respecte algun afer, etc.; però, mostrar una cara més personal, acostuma a generar més connexions amb les altres persones, ja que la diferència entre dos professionals iguals és la seva part més personal. Això és el que fa que dues persones connectin: els seus valors, les seves creences, opinions… Tot això formarà la nostra marca personal, que és quelcom molt important en el sector pel qual treballarem en un futur.

Finalment, per concloure aquesta reflexió considero que en aquests moments hem d’aprofitar qualsevol oportunitat per donar-nos a conèixer, per trobar un lloc de treball o per aconseguir col·laboradors professionals. A més, havent cada vegada més empreses que opten per les xarxes socials a l’hora de seleccionar els candidats. I també, diríem que la clau és distingir els tres aspectes següents: professional, personal i privat. El que és privat, és íntim, és allò que ha de guardar-se sota pany i clau; però allò que és personal, podem compartir-ho i, d’aquesta manera, ser més propers a la resta de persones.